9. El programa escultòric I

Imatge de reconstrucció. Autoria: wikiarquitectura

Les Termes de Caracal·la era una dels complexos termals de Roma adornats amb estàtues, 41 de les quals han sortit a la llum, trobades a dins i als voltants de les restes de les termes. La primera de les estàtues que es va treure va ser al voltant de 1540. Entre elles destaca un cap d’Asclepi, rèpliques del cap i el tors del Dorífor de Policlet i estàtues de cos sencer de Venus, Flora i altres deesses. A les termes també hi havia exposat l’Hèracles Farnesi i el Toro Farnesi, així com també una escultura d’Aquil·leu i Troilos i un capitell amb la representació d’Hèracles.

Pel que fa a aquesta última obra, es tracta d’un capitell compost del 216 dC, que inclou, entre les seves fulles, una miniatura de la figura de l’heroi grec en la mateixa postura cansada que l’Hèracles Farnesi.

El grup escultòric d’Aquil·leu i Troilos, encara que alguns estudiosos l’han identificat com a Hèracles matant al seu fill. Es trobava al frigidarium de les termes i es pensa que dataria de principis del segle III. Actualment es troba ubicat al Museu Arqueològic de Nàpols. S’ha proposat que els grups mitològics del càstig de Dirce (el Toro Farnesi) i un aquest altre que representa a Aquil·leu amb el cos de Troilos van ser elaborats pel mateix taller. Les semblances es poden veure no només en l’estil i la tècnica sinó també en l’inusual i horrible que és el tema.                                                                                                             

Autoria: wikimedia commons

Una altra de les obres conservades és el conjunt del Toro Farnesi, una enorme rèplica en marbre de l’època de la dinastia antonina o la severa (a principis del segle III dC), que medeix 3’70 metres. L’original dataria d’aproximadament el 150 aC, per tant hel·lenístic, i va ser realitzar pels escultors Apoloni i Taurisc de Tralles. Actualment, com l’Hèracles Farnesi, també es troba al Museu Arqueològic de Nàpols. Representa a Zetos i Amfión, els fills d’Antíope i Zeus, fermant a la reina Dirce de Beòcia a un bou com a càstig pel maltractament que havia exercit en la seva mare. Malgrat que sigui una còpia, encara es pot apreciar el que devia ser l’efecte bàsic de la peça original: Dirce mostra una expressió patètica i es veuen els esforços dels fills per dominar l’energia violenta  del toro. Cada característica de l’obra sembla haver estat dissenyat per concedir un aspecte emocional a l’espectador. És una composició piramidal, amb un “paisatge” realista davall les figures i una pronunciada multifocalitat. 


Bibliografia: 

BOARDMAN, J., Escultura griega: el período clásico tardío y la escultura en las colonias de ultramar, Barcelona, Destino, 2001. 

KLEINER, D., Roman sculpture, New Haven, Yale University Press, 1992. 

POLLITT, J. J., Art in the Hellenistic Age, Cambridge, Cambridge University Press, 1986.