7. Materials i revestiments

Autoria: wiki commons

Els materials utilitzats en la construcció de les Termes de Caracal·la van ser els de costum a Roma: el formigó, el maó, el marbre i l'estuc. Destaquem:

1. Els murs, elements sustentants de la construcció, que mantenen el nucli construït en formigó i que es van revestir posteriorment de maó, a més d'estar folrats de plaques de marbre i estuc.

2. Els arcs, elements sustentats de la construcció, es van construir amb els mateixos materials que els murs, nucli de formigó i revestiment de maó. Predominaven els arcs alveolars.

3. Les voltes, element sustentat de la construcció, igual que els arcs, també mantenien el mateix esquema de construcció.

Cal destacar una novetat arquitectònica que es desenvolupa a les Termes de Caracal·la i que no s'havia desenvolupat anteriorment. És aquí on apareix per primera vegada a Roma, (almenys, quant al que avui coneixem) la veritable solució al problema del trànsit de la planta quadrada a la volta semiesfèrica. Aquest problema s'havia evitat anteriorment construint la planta de l'edifici de forma circular, com el cas del Panteó, o es convertia la planta quadrada en un octàgon, minorant d'aquesta forma la brusquedat del pas del quadrat al cercle. En les termes de Caracal·la es va emprar de forma incipient la petxina, el triangle esfèric que fa possible la transició de la base quadrada a la volta semiesfèrica. Aquesta solució arquitectònica s'utilitzarà posteriorment en la construcció del Mausoleu de Gala Placidia, al voltant de l'any 440 dC.; en el baptisteri de Neó a Ravenna al voltant de l’any 449-477 dC. i finalment en una obra mestra de l'arquitectura bizantina: Santa Sofia.

És important destacar la sumptuositat dels materials utilitzats quant als marbres que revestien els murs i sales de les Termes de Caracal·la. A més, és important destacar l'existència d'excel·lents mosaics al sòl, es conserva un excel·lent mosaic en una de les exedres laterals en els museus del Vaticà i de grups escultòrics repartits en les diferents estances de les termes.

Per ampliar més informació, accedeix a aquest document.

Bibliografia:

AA.VV, Roma: arte y arquitectura, editor M. Bussagli, Köln, Könemann, 2000.

ANDREAE, B, Arte Romano, Barcelona, Gustavo Gili, 1974.
OLIVER-BONJOCH, J, Arquitectura i societat a la Roma imperial. Barcelona, Edicions UPC, 2004

6. Anàlisi de la planta

El recinte de les Termes de Caracal·la compta amb dimensions enormes, de 337 metres x 328 metres. A la façana es troben els comerços i als costats dues enormes exedres contraposades, a les que s’obrien tres grans sales. Una meitat del recinte estava ocupat per les instal·lacions termals, mentre que l’altra meitat estava ocupada per jardins. Les instal·lacions termals estaven dividides en dues grans seccions simètriques, separades mitjançant un eix central, format per grans sales i banyeres de diferents mides. 

Autoria: Maria del Mar Escalas Martín

1. Vestíbul

2. Apodyterium

3. Palestra

4. Laconicum

5. Caldarium

6. Tepidarium

7. Frigidarium

8. Natatio

Per més informació sobre la planta de les termes i la seva distribució es pot consultar un document més extens en què s'explica molt detalladament. També es poden consultar diverses pàgines web, com http://www.audioguiaroma.com/termas-caracalla.php, l’aplicació slideshare, o a un blog en què un arquitecte peruà explica els seus viatges. Un altre enllaç que es pot visitar i que és molt interessant és un article de National Geographic, aparegut al juliol del 2006 (núm. 31) en què hi ha una explicació molt clara sobre les diferents parts de les termes de Caracal·la. És interessant també parlar d'un llibre que es troba al Google books, escrit per Jesús Oliver-Bonjoch Oliver i titulat Arquitectura i societat a la Roma imperial. 

Si us ha quedat algun dubte, aquest vídeo deixa molt clar tots els aspectes de la planta de les termes:

                                                  Autoria: Artehistoria.

Bibliografia: 

BIANCHI BANDINELLI, R., TORELLI, M., El arte de la antigüedad clásica: Etruria-Roma, Madrid, Akal, 2000. 

MARTÍNEZ DE LA TORRE, C., Historia del arte clásico en la Antigüedad, Madrid, Editorial universitaria Ramón Areces, 2010.

5. Breu descripció de l'edifici: restes arqueològiques i planta

Dibuix de Piranesi del segle XVIII. Autoria: art-wallpaper.com

Les Termes de Caracal·la, tot i que tan sols conservem restes dels seus murs i un voltes, ens ofereix una perspectiva de la seva monumentalitat. 




Aquestes termes s'ubicaven a l'inici de la Via Apia. Arribaven als 300 m d'amplada de la façana i als 400 m d'altura dels absis laterals.

En el centre de les Termes trobam els banys d'aigua termals proveïts per una branca de l'aqüeducte Aqua Marcia, cal dir que el recinte estava envoltat per uns jardins impresionants.

Tan el Frigidarium com altres estances sovint es cobrien amb cúpules, i es construien en planta poligonal o circular. Un dels seus murs poseïa ninxols per albergar estàtues decoratives. L'esquema de l'edifici és simètric, motiu pel qual es trobaven les meteixes dependències a l'ala oest i est.

Les dues fonts de la Plaça Farnesi estan fetes cada una amb una banyera de les Termes, fet que ajuda a veure que la monumentalitat es trobava tan a l'interior com a l'exterior.

4. Introducció històrica II

Autoria: wiki commons

L'època severiana s'engloba en l'Època Imperial i es caracteritza per un fet notable: per primera vegada en la història de l'Imperi romà uns ciutadans, no ja provincians d'origen itàlic com els emperadors del segle II d.C, sinó d'un altre origen racial –el púnic Septimi Sever i la siria Julia Domna– poden fundar una nova dinastia. L'expressió política d'aquesta situació va ser la Constitutio Antoniniana del 212 dC. que va concedir el dret de ciutadania a tots els habitants lliures de l'Imperi. Es poden ampliar més dades de la història crològica de Roma a través d'aquest enllaç.

Van ser el gran projecte propagandístic de l'emperador Caracal·la, que desitjava reflectir el seu poder, a més de ser l'obra arquitectònica més important que va dur a terme. La finalitat que buscava Caracal·la era la de construir el major complex termal de Roma d'accés públic i amb major esplendor que les termes anteriorment construides per emperadors com Neró, Tit o Trajà.

Les Termes de Caracal·la s'inspiren en el complex termal de Trajà no obstant això, les Termes de Caracal·la s'allunyen del seu model en un punt molt important: el veritable complex termal i els espais contigus, com les biblioteques i les galeries, estan separats entre si. Comptaven amb un gran centre d'esplai, amb les seves biblioteques, sales de reunions, piscines, jardins i fonts.

És important indicar que les termes eren un dels projectes de construcció més populars entre els emperadors romans així com una gran obra d'enginyeria hidràulica.

Bibliografia: 

AA.VV, Roma: arte y arquitectura, editor M. Bussagli. Köln, Könemann, 2000.

ANDREAE, B, Arte Romano, Barcelona, Gustavo Gili, 1974.

BIANCHI, R, Roma: centro de poder, Madrid, Aguilar, 1970.

ELSNER, J.R, Imperial Rome and Christian Triumph: the art of the Roman Empire, AD 100-450, Oxford, Oxford University Press, 1998. 

GARCIA Y BELLIDO, A, Arte Romano, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1990.

HEING, M, El arte Romano: una revisión de las artes visuales del mundo romano, Barcelona, Destino, 1985.

RAMAGE, N, The Cambridge Ilustrated history of the Roman art, Cambridge, University Press, 1991. 

3. Introducció històrica I

Autoria: wikimedia commons

Per aprofundir en el coneixement de les Termes de Caracal·la desenvoluparem una sèrie de punts. Per començar a conèixer aquest meravellós complex arquitectònic es pot accedir a aquest vídeo del canal History.com . Per situar-se en el centre de les actuals restes arquitectòniques de les Termes de Caracal·la es pot fer servir aquest enllaç. Amb aquest altre enllaç es pot veure on es troben les termes.
Com a introducció històrica, les Termes de Caracal·la van ser la construcció més important de l'època severa, un dels complexos arquitectònics més poderosos i de major monumentalitat de tota l'època dels emperadors. Aquestes termes es trobaven situades a Roma, en els inicis de la Via Apia prop del Circ Màxim i es van mantenir en funcionament des de la seva finalització, l'any 216 d.C., fins al segle VI.
Les Termes de Caracal·la porten el nom de l'emperador que les va promocionar. L'emperador Caracal·la (Marcus Aurelius Severus Antoninus, ex-Setimius Bassianus) va néixer el 4 d'abril del 188 d.C. a Lió (retrat). Era fill de Septimi Sever (retrat) i de Julia Domma. Va ser nomenat Cèsar l'any 196 i August el 198. Va governar Roma des del 4 de febrer del 211 d.C., succeint al seu pare en el tron juntament amb el seu germà Geta, al que va fer assassinar a l'any següent, fins al 8 d'abril del 217, data en la qual és assassinat en el campament de Cares per ordre de Macrí, prefecte dels pretorians. Les Termes de Caracal·la van ser iniciades pel seu pare Septimi Sever l'any 206 si bé, les va finalitzar el seu fill.


Bibliografia: 
AA.VV, Roma: arte y arquitectura, editor M. Bussagli. Köln, Könemann, 2000.
ANDREAE, B, Arte Romano, Barcelona, Gustavo Gili, 1974.
BIANCHI, R, Roma: centro de poder, Madrid, Aguilar, 1970.
ELSNER, J.R, Imperial Rome and Christian Triumph: the art of the Roman Empire, AD 100-450, Oxford, Oxford University Press, 1998. 
GARCIA Y BELLIDO, A, Arte Romano, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1990.
HEING, M, El arte Romano: una revisión de las artes visuales del mundo romano, Barcelona, Destino, 1985.
RAMAGE, N, The Cambridge Ilustrated history of the Roman art, Cambridge, University Press, 1991.