Índex i bibliografia

Índex general:

1. Qui som?
2. Definició de les termes. 

3. Introducció històrica I.

4. Introducció històrica II.

5. Breu descripció de l'edifici: restes arqueològiques i planta.

6. Anàlisi de la planta.

7. Materials i revestiments.

8. El programa ornamental.

9. El programa escultòric I.

10. El programa escultòric II.

11. Comparativa entre les Termes de Caracal·la i les Termes de Trajà.

12. Comparativa entre les Termes de Caracal·la i les Termes de Dioclesià.

13. Actualitat sobre les Termes de Caracal·la.

Bibliografia emprada:
  - AA.VV., Enciclopedia del arte Garzanti, Barcelona, Ediciones B, 1991.

  - AA.VV, Roma: arte y arquitectura, editor M. Bussagli. Köln, Könemann, 2000.

  - ANDREAE, B, Arte Romano, Barcelona, Gustavo Gili, 1974.
 - BIANCHI BANDINELLI, R., TORELLI, M., El arte de la antigüedad clásica: Etruria-Roma, Madrid, Akal, 2000.

  - BIANCHI, R, Roma: centro de poder, Madrid, Aguilar, 1970.

  - BOARDMAN, J., Escultura griega: el período clásico tardío y la escultura en las colonias de ultramar, Barcelona, Destino, 2001.

  - ELSNER, J.R, Imperial Rome and Christian Triumph: the art of the Roman Empire, AD 100-450, Oxford, Oxford University Press, 1998.
  - GARCIA Y BELLIDO, A, Arte Romano, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1990.

  - HEING, M, El arte Romano: una revisión de las artes visuales del mundo romano, Barcelona, Destino, 1985.

  - KLEINER, D., Roman sculpture, New Haven, Yale University Press, 1992.

  - MARTÍNEZ DE LA TORRE, C., Historia del arte clásico en la Antigüedad, Madrid, Editorial universitaria Ramón Areces, 2010.

  - POLLITT, J. J., Art in the Hellenistic Age, Cambridge, Cambridge University Press, 1986.

  - RAMAGE, N, The Cambridge Ilustrated history of the Roman art, Cambridge, University Press, 1991.

  - VIVÓ, D., PALAHÍ, L., NOLLA, J. M., SUREDA, M., Aigua i conjunts termals a les ciuitates d'Emporiae, Gerunda i Aquae Calidae...sed uitam faciunt, Girona, Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, 2006.

10. El programa escultòric II

Autoria: wiki commons

En aquest gran conjunt que són les Termes de Caracal·la també s’ha de destacar una altra obra, tal vegada la més coneguda, que és l’Hèracles Farnesi, feta en marbre. Actualment aquesta estàtua es troba al Museu Arqueològic de Nàpols. Va ser creat per Lisip el 320 aC, segurament en bronze, i després va ser copiat i signat per Glykon d’Atenes, qui tal vegada el va fer específicament per les termes a finals del segle II dC o principis del III dC. Es mostra a Hèracles nuu recolzat en la seva clava, cansat i amb els músculs engarrotats, però sostenint amb molta discreció a la seva esquena les pomes del jardí de les Hespèrides, que són la seva garantia d’immortalitat. Aquesta estàtua és aproximadament el doble de les dimensions reals, ja que mesura 3’17 metres. Hi ha moltes altres versions d’aquesta mateixa peça: algunes miniatures, altres a mida real, altres per sota aquesta mida, etc. Donades aquestes variacions, els estudiosos han dedicat molts esforços en definir l’escala i els trets que devia tenir “l’original”. Malgrat això ens hem de preguntar si només hi havia un “original” del tipus de l’Hèracles Farnesi, ja que Plini explica que Lisip va fer unes 1.500 obres. Encara hagi tingut una llarga carrera sembla increïble, però no ho és tant si pensem que un cop Lisip havia dissenyat una obra, el seu taller hauria produït diverses versions en diverses dimensions. La majoria de les estàtues de les termes estaven inserides dins nínxols i només podien ser vistes per una cara, però aquesta escultura d’Hèracles estava situada entre dues columnes, per la qual cosa era visible tant de davant com de darrera. Sense aquesta ubicació, el missatge s’hauria perdut, ja que Hèracles porta a la mà dreta amagada darrere l’esquena les pomes de les Hespèrides, com una referència a l’últim dels seus dotze treballs.

Imatge de reconstrucció
 en què veiem les estàtues. Autoria: wiki commons

Hi ha deu estàtues colossals d’aquest complex que ens han arribat. És estrany trobar estàtues colossals als banys, i les termes de Caracal·la constitueixen l’únic complex del que se’n han conservat més de dos exemples. Això indica que l’elecció de l’estatuària colossal per les termes era una decisió conscient per part de Caracal·la, el promotor del conjunt, o per part del planificador. A més, aquests colossos podien haver estat fets per localitzacions específiques a les termes, cosa que és inusual en el disseny dels banys, i la seva elaboració degué ser extremadament costosa, cosa que explica perquè la resta del programa escultural consisteix en estatuària reutilitzada.

Bibliografia:

BOARDMAN, J., Escultura griega: el período clásico tardío y la escultura en las colonias de ultramar, Barcelona, Destino, 2001.

KLEINER, D., Roman sculpture, New Haven, Yale University Press, 1992.

POLLITT, J. J., Art in the Hellenistic Age, Cambridge, Cambridge University Press, 1986.

9. El programa escultòric I

Imatge de reconstrucció. Autoria: wikiarquitectura

Les Termes de Caracal·la era una dels complexos termals de Roma adornats amb estàtues, 41 de les quals han sortit a la llum, trobades a dins i als voltants de les restes de les termes. La primera de les estàtues que es va treure va ser al voltant de 1540. Entre elles destaca un cap d’Asclepi, rèpliques del cap i el tors del Dorífor de Policlet i estàtues de cos sencer de Venus, Flora i altres deesses. A les termes també hi havia exposat l’Hèracles Farnesi i el Toro Farnesi, així com també una escultura d’Aquil·leu i Troilos i un capitell amb la representació d’Hèracles.

Pel que fa a aquesta última obra, es tracta d’un capitell compost del 216 dC, que inclou, entre les seves fulles, una miniatura de la figura de l’heroi grec en la mateixa postura cansada que l’Hèracles Farnesi.

El grup escultòric d’Aquil·leu i Troilos, encara que alguns estudiosos l’han identificat com a Hèracles matant al seu fill. Es trobava al frigidarium de les termes i es pensa que dataria de principis del segle III. Actualment es troba ubicat al Museu Arqueològic de Nàpols. S’ha proposat que els grups mitològics del càstig de Dirce (el Toro Farnesi) i un aquest altre que representa a Aquil·leu amb el cos de Troilos van ser elaborats pel mateix taller. Les semblances es poden veure no només en l’estil i la tècnica sinó també en l’inusual i horrible que és el tema.                                                                                                             

Autoria: wikimedia commons

Una altra de les obres conservades és el conjunt del Toro Farnesi, una enorme rèplica en marbre de l’època de la dinastia antonina o la severa (a principis del segle III dC), que medeix 3’70 metres. L’original dataria d’aproximadament el 150 aC, per tant hel·lenístic, i va ser realitzar pels escultors Apoloni i Taurisc de Tralles. Actualment, com l’Hèracles Farnesi, també es troba al Museu Arqueològic de Nàpols. Representa a Zetos i Amfión, els fills d’Antíope i Zeus, fermant a la reina Dirce de Beòcia a un bou com a càstig pel maltractament que havia exercit en la seva mare. Malgrat que sigui una còpia, encara es pot apreciar el que devia ser l’efecte bàsic de la peça original: Dirce mostra una expressió patètica i es veuen els esforços dels fills per dominar l’energia violenta  del toro. Cada característica de l’obra sembla haver estat dissenyat per concedir un aspecte emocional a l’espectador. És una composició piramidal, amb un “paisatge” realista davall les figures i una pronunciada multifocalitat. 


Bibliografia: 

BOARDMAN, J., Escultura griega: el período clásico tardío y la escultura en las colonias de ultramar, Barcelona, Destino, 2001. 

KLEINER, D., Roman sculpture, New Haven, Yale University Press, 1992. 

POLLITT, J. J., Art in the Hellenistic Age, Cambridge, Cambridge University Press, 1986. 

8. El programa ornamental pictòric

Autoria: Roma: arte y arquitectur

Un element important a destacar de les Termes de Caracal·la és el seu programa ornamental que es troba centrat en els mosaics.

Els mosaics es situaven al paviment del terra de les termes. 
Aquests presenten formes geomètriques, representacions aquàtiques i àrbitres de competicions, així com també figures i busts d’atletes.

Autoria: Roma: arte y arquitectura

Centrant-nos en els retrats dels atletes i els àrbitres hem de dir que cada un d’ells es troba separat per un motiu trenat que forma una divisió en rectangles. Aquests rectangles presenten un fons blanc sobre el qual hi trobem aquestes representacions. Les figures i els busts dels atletes es diferencien dels àrbitres per la seva nuesa, pel seu armament de lluita i pels seus premis, fins i tot a vegades presenten inscripcions amb el seu nom. Aquestes representacions  es caracteritzen per una certa brutalitat que marca la força de la musculatura. Més que un estil naturalista, és exagerat degut als contrasts cromàtics i els realçaments expressius. Pel que fa als mosaics amb formes geomètriques, s'ha de dir que les formes més representades són els quadrats, els cercles i els triangles. En quant a les representacions de escenes aquàtiques, una escena a destacar aquesta.

En l’actualitat aquests mosaics es troben en fragments entre les runes del recinte termal, però també en trobem als museus vaticans.  

Bibliografia

BUSSAGLI,M., Roma:arte y arquitectura, Köln, Könomann,2000