7. Materials i revestiments

Autoria: wiki commons

Els materials utilitzats en la construcció de les Termes de Caracal·la van ser els de costum a Roma: el formigó, el maó, el marbre i l'estuc. Destaquem:

1. Els murs, elements sustentants de la construcció, que mantenen el nucli construït en formigó i que es van revestir posteriorment de maó, a més d'estar folrats de plaques de marbre i estuc.

2. Els arcs, elements sustentats de la construcció, es van construir amb els mateixos materials que els murs, nucli de formigó i revestiment de maó. Predominaven els arcs alveolars.

3. Les voltes, element sustentat de la construcció, igual que els arcs, també mantenien el mateix esquema de construcció.

Cal destacar una novetat arquitectònica que es desenvolupa a les Termes de Caracal·la i que no s'havia desenvolupat anteriorment. És aquí on apareix per primera vegada a Roma, (almenys, quant al que avui coneixem) la veritable solució al problema del trànsit de la planta quadrada a la volta semiesfèrica. Aquest problema s'havia evitat anteriorment construint la planta de l'edifici de forma circular, com el cas del Panteó, o es convertia la planta quadrada en un octàgon, minorant d'aquesta forma la brusquedat del pas del quadrat al cercle. En les termes de Caracal·la es va emprar de forma incipient la petxina, el triangle esfèric que fa possible la transició de la base quadrada a la volta semiesfèrica. Aquesta solució arquitectònica s'utilitzarà posteriorment en la construcció del Mausoleu de Gala Placidia, al voltant de l'any 440 dC.; en el baptisteri de Neó a Ravenna al voltant de l’any 449-477 dC. i finalment en una obra mestra de l'arquitectura bizantina: Santa Sofia.

És important destacar la sumptuositat dels materials utilitzats quant als marbres que revestien els murs i sales de les Termes de Caracal·la. A més, és important destacar l'existència d'excel·lents mosaics al sòl, es conserva un excel·lent mosaic en una de les exedres laterals en els museus del Vaticà i de grups escultòrics repartits en les diferents estances de les termes.

Per ampliar més informació, accedeix a aquest document.

Bibliografia:

AA.VV, Roma: arte y arquitectura, editor M. Bussagli, Köln, Könemann, 2000.

ANDREAE, B, Arte Romano, Barcelona, Gustavo Gili, 1974.
OLIVER-BONJOCH, J, Arquitectura i societat a la Roma imperial. Barcelona, Edicions UPC, 2004